Reflexions postpandèmia, un any després de l’exposició «Marees de gent»

Cartell de l'exposició Maree Di Gente

Cartell de l’exposició Maree Di Gente

Un any després de l’exposició «Marees de gent. La turistització de Venècia i Barcelona i la resistència de qui les habita» presentada als Magazzini del Sale de Venècia, gràcies al col·lectiu S.a.L.E. Docks, les comissàries Gea Polimeni i Claudia Cavion no hem pogut resistir la temptació d’escriure algunes reflexions sobre la situació actual.

Avui més que mai, el monocultiu turístic ens mostra els seus defectes: la màxima precarització del treball d’un gran nombre de persones del sector (sobretot les posicions més febles, els serveis externalitzats o el treball en negre) i els milers de pisos i establiments buits. Es veu encara més la falta de serveis essencials per als ciutadans, i no hi ha recursos alternatius per sostenir-se. Es necessitava una pandèmia per buidar de cop les dues ciutats i fer-nos entendre que dependre d’aquest model econòmic és equivocat! 

Plaça St Marco de Venècia actualment

Piazza San Marco de confinament. Gea Polimeni, 6 d’abril del 2020

A Venècia, durant les primeres setmanes, quan encara quasi tothom ha pogut sortit per anar a treballar o a passejar, els habitants han tingut – probablement per primera vegada!- la sensació de viure finalment en la seva ciutat. Les aigües dels canals estan calmades i netes gràcies a la reducció del trànsit. Els carrers i places ja no estan plenes de gent. Es percep una tímida pertinença a la comunitat ciutadana, abans sempre esclafada pel ritme incessant del flux turístic. Caminant per la ciutat buida ens adonem que poca gent l’està vivint. 

Venècia pateix despoblament, efecte provocat per la supremacia del turisme de massa; com un gos que es mossega la cua, com més importància agafa el monocultiu, més s’aprimen els serveis per als ciutadans. Gràcies a la perseverança i a la passió de qui aprecia aquesta ciutat, existeix i resisteix el teixit social que, davant d’aquesta emergència, s’han consolidat aviat: el mutualisme, la voluntat d’ajudar-se i d’escoltar-se, han sigut les primeres reaccions espontànies respecte al buit institucional. Quan la ciutat va fer front als cicles d’aigua alta extraordinària quatre mesos enrere, aquests teixits ja van fer forta la població per superar-ho. En aquesta situació d’emergència global, els serveis essencials pel benestar del ciutadà resulten un cop més inexistents. 

Xoc del MSC Òpera, el 2 de juny del 2019

Xoc del MSC Òpera, el 2 de juny del 2019 @livesaildieLSD

L’estiu passat, va succeïr fins a dues vegades que un creuer xoqués contra el marge del canal, provocant danys greus a persones i a l’entorn. Venècia és massa fràgil contra el volum dels vaixells. Tot i aquests accidents, seguien passant per la Llacuna. Durant aquestes setmanes, els creuers que estan viatjant han esdevingut uns focus de propagació del virus, ja que és molt més fàcil contagiar-se en un ambient tancat. El personal de la tripulació s’ha vist obligat a treballar en condicions sanitàries inhumanes i, juntament amb els viatgers, s’han quedat bloquejats a bord. En referència a això, s’estan emprenent accions legals contra les companyies creuerístiques, denunciant la seva incapacitat de gestionar la difusió del contagi a bord dels seus creuers. Molts d’aquests havien d’atracar al port de Venècia però, també gràcies a la intervenció del Comitato No Grandi Navi, han sigut desviats a l’últim moment a altres ports italians, una solució precipitada i poc prudent.

A Barcelona també ens trobem en una ciutat paralitzada i buida, quasi sense sentit. Els carrers estan deserts, sense trànsit i amb menys pol·lució i contaminació acústica. El cel és clar i es respira un aire molt més net. Les companyies aèries han anul·lat la majoria dels vols i molts turistes s’han trobat bloquejats en els nombrosos pisos turístics. Alguns s’atreveixen encara a fer un tomb, trobant-se sols a les grans places i davant dels monuments tancats. Fins i tot, les infinites obres de la Sagrada Família han estat aturades en les últimes setmanes. Oblideu-vos de la temporada turística d’estiu! Perfecte, si no fos per la precarietat que patiran els petits actors culturals locals, afegida a la que ja pateixen habitualment en haver de competir contra els grans esdeveniments de masses. Ara s’arrisquen a perdre-ho tot.

Barcelona deserta, entorns de plaça Espanya. Oriol Rigola, 9 d'abril 2020

Barcelona deserta, entorns de plaça Espanya. Oriol Rigola, 9 d’abril 2020

Barcelona, sense el seu gran públic de massa, torna a ser la ciutat dels ciutadans, però no se’n pot gaudir ni tan sols una mica. Tothom a casa, i com a màxim als balcons i a les terrasses, si se’n té, a la recerca d’una mica de sol. A la tarda la cita és a les 20h per aplaudir als sanitaris, però també hi ha qui l’endemà es planta als balcons a criticar i gravar qui surt per anar a treballar. Ens diuen que hem de quedar a casa però, què passa amb la gent que no en té? I per aquells que viuen de lloguer, com el paguen si no poden treballar? I totes les dones que estan forçades a quedar-se a casa amb els seus agressors? Les preguntes no s’acaben aquí.

El poble s’està organitzant a escala nacional gràcies a la campanya “Plan de choque social” que preveu una sèrie de mesures com la vaga del pagament dels lloguers, majors recursos contra la violència patriarcal i un rèdit de quarantena per a tothom, entre d’altres. A aquestes intencions  s’hi sumen tots els teixits socials de suport mutu i xarxes d’aliments que s’estan desenvolupant als barris i carrers de la ciutat. Aquesta crisi (perquè sí, la crisi desgraciadament ja ha començat) l’estan pagant, com sempre, les persones més vulnerables. I qui està a dalt és capaç d’aprofitar d’aquesta situació, jugant amb la nostra salut.

Projecció "No volveremos a la normalidad, porque la normalidad es el problema" a Santiago de Chile

Projecció “No volveremos a la normalidad, porque la normalidad es el problema” a Santiago de Chile

Obrim els ulls, el virus es diu capitalisme i és molt més radical del que ens esperàvem. I quan la pandèmia s’acabarà, ens trobarem catapultats a una situació que no serà la mateixa d’abans. Sabem ja que si de la crisi se’n surt corrent, la recuperació econòmica tornarà a contaminar el medi ambient pitjor que abans, amb ritmes accelerats per recuperar el temps perdut. El que volem és alentir el sistema, fer-lo retrocedir, afavorint així el medi ambient i les nostres societats. No deixem escapar aquesta ocasió per convertir el monocultiu turístic en un model de qualitat en lloc de quantitat. Ampliem l’economia en altres sectors, repensem l’essència de la ciutat, potenciant els serveis essencials pel benestar de qui l’habita. Necessitem invertir aquest mecanisme, posant en primera línia el benestar comú i no els interessos dels privats.

Ha arribat el moment de reflexionar i reaccionar, abans que sigui massa tard.

No tornarem a la normalitat, perquè la normalitat era el problema.

Projecció “City for Sale” a Can Batlló, dj 19d 18:30

Dijous 19 de desembre a les 18:30 en el ECVA Can Batlló projecció del documental “City for Sale”.

Després de la projecció tindrà lloc un fòrum amb la directora Laura Álvarez, membres del Grup d’Habitatge de Sants, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, entre altres.

‘City for sale’ s’endinsa en el dia a dia de quatre famílies de Barcelona, les vides de les quals estan molt condicionades pel turisme de masses. Per mitjà d’elles, coneixem la gran transformació que està experimentant la ciutat i, al mateix temps, ens adonem que està tenint lloc un procés de ‘turistització’ que està fent fora els veïns i les veïnes de les seves llars i barris. És un procés silenciat i irreversible que està canviant la identitat de Barcelona.

Web: http://www.cityforsalefilm.com

IMBD: https://www.imdb.com/title/tt8316160/

Cicle documental – Recorregut turístic, una visió crítica

Cicle documental
Recorregut turístic, una visió crítica

Dijous 20 de juny, 19h
“Hotel Explotación” amb Georgina Cisquella i Las Kellys.

Dijous 27 de juny, 19h
“Conviure amb el turisme” i “La ciutat dels turistes”

Dijous 4 de juliol, 19h
“L’estat turístic” amb Ramon Faura Coll

Lleialtat Santsenca
c/ Olzinelles, 31
<M> L1+5 Pl Sants

Fem Front al Turisme a Sants
@FrontTurisme

Barcelona – Venècia, dos ciutats una batalla #BCNVCE

Dissabte 12 de gener del 2018, Lleialtat Santsenca (c/ Olzinelles 31, Sants BCN)

12h Projecció documental
“BCN Thematic Park”

13h Aperitiu catalo-venecià amb Vermuth local i Spritz artesanal
Hip Hop per taquilla inversa amb La Grooveria + Gabriel Fortunato

16h Projecció documental
“Venecia, una joya en oferta”

18h Taula rodona
– Chiara Buratti, Assemblea Sociale per la Casa
+ altres persones també de Comitato No Grandi Navi
– Claudia Cavion, autora del treball “¡Mareas de gente! Venecia y Barcelona, dos ciudades patrimoniales en riesgo”
– Activista pel decreixement turístic

Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a casa nostra (Illes Balears)

Divendres 16 de novembre a les 19h a l’auditori de Can Batlló, amb taquilla inversa: Projecció del documental “Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a casa nostra“.
L’èxit turístic d’aquests darrers anys de rècords d’arribades turístiques i de boom de noves modalitats d’allotjament com el lloguer vacacional ens està abocant a una situació crítica: el conflicte amb la població ja és aquí. La mentida de la repartidora turística cada vegada es va fent més visible, ja que les desigualtats socials augmenten ràpidament, el dèficit d’infraestructures socials és crònic, la dependència exterior és absoluta, l’impacte territorial no atura i la petjada ecològica ha augmentat tant que ens estam acostant a les línies vermelles.
Per tot això, pretenem fer un relat contra-hegemònic en format documental que presenti la cara oculta del turisme i desmunti la versió oficial sobre els orígens del turisme i els seus suposats beneficis. A causa del consens favorable tant a dreta com a esquerra que ha imperat durant dècades entorn la indústria turística, els treballs crítics amb el turisme són pràcticament inexistents o desconeguts i molt més en l’àmbit audiovisual. Volem així obrir un nou front de denúncia que doni imatge i so a l’ampli ventall de danys i conseqüències derivades del turisme.

Marxa pel Clima 10N

Per què?

El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global.

Marxa

El 10 de Novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima. La data es tria en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), el 13 i 14 de Novembre de 2018. Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, d’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable. Aquest planeta no té sortida d’emergència.

#DecreixementTurístic ja!
#CanviemElSistemaNoElClima
http://marxapelclima.org