L’Hotel amagat darrere el perllongament del carrer Diputació

En els darrers anys hem assistit desconcertades a la desaparició de les cases més antigues d’Hostafrancs que encara quedaven dempeus: Així vem veure desaparèixer la “Casa dels Pollets” que havia format part de l’hostal de Joan Corrades que va veure néixer el barri i a qui se li deu el nom d’aquest. També hem vist desaparèixer el comerç centenari de “La casa de les gorres”, el Cinema Arenas o Cinema Durruti com se’l va conèixer durant la Revolució del 36. Amb aquest pla urbanístic hem vist perdre gran part del patrimoni històric d’Hostafrancs.

L’urbanisme sempre ha respost a les necessitats dels grans interessos del capital i aquest pla urbanístic no n’és una excepció. Tot i que en els processos participatius que s’han fet sobre les transformacions previstes en el barri sempre s’ha dit que aquest perllongament suposaria la construcció de 73 habitatges repartits en 2 edificis. Però la sorpresa i l’especulació turística ens ataquen de nou quan veiem que la immobiliària PROMOSASTRE S.L. té uns altres plans que suposen un canvi d’usos respecte al que apareix en el pla i preveu la construcció d’un hotel de quatre estrelles amb 98 habitacions. Aquesta construcció se suma a la no poc nombrosa oferta d’hotels que es troben entorn de plaça Espanya i de l’Estació de Sants, algun d’ells construïts sobre sòl de titularitat municipal. Tampoc podem oblidar la gran quantitat de “hostels”, residències, apartaments i pisos turístics que creixen cada cop més en els nostres barris. Així doncs, un pla pensat, fa més de 80 anys, per descongestionar el trànsit de plaça Espanya, avui només té l’objectiu de realitzar una operació especulativa.

Mentre veiem com creixen en nombre d’ofertes per a acollir hostes que vénen a fer turisme, la situació es complica per als que hi habitem. El preu del metre quadrat de lloguer ha pujat en només dos anys un 45,7% a Barcelona i un 34,6% al districte de Sants-Montjuïc. Els preus a Badal, Sants, Hostafrancs i la Bordeta de lloguer, venda i lloguer d’habitacions pugen un 5,65% de mitjana. Però la situació és encara més greu a Hostafrancs on s’incrementa el preu del metre quadrat d’un 15,2% i d’un 17,4% en els preus de venda.

Cal que lluitem per evitar la proliferació de més explotacions turístiques que suposen gentrificació, precarietat laboral i massificació turística. Apostem per un model urbà on, en lloc de seguir la corrent als lobbys de torn, s’aposti per la creació d’habitatge lliure de l’especulació del mercat perquè la gent pugui quedar-se a viure en el seu barri sense veure’s desplaçada per plans urbanístics com aquest.

Prou expulsions dels nostres barris!

Aturem l’#aBusTuristic

Encara que estiguem en “temporada baixa”, és important no deixar de denunciar les injustícies del model econòmic i turístic de Barcelona, ja que seguim sofrint-les.

El creixement desmesurat i el monocultiu del turisme afecten de manera greu les persones que vivim a la ciutat, a través de l’especulació immobiliària, la substitució dels comerços de proximitat per grans cadenes, la gentrificació, la precarietat laboral, la privatització dels espais comuns, la saturació del transport públic i la destrucció de la cultura popular. Aquests processos no succeeixen de manera gratuïta, sinó perquè existeix una activitat empresarial i unes polítiques institucionals enfocades a construir les infraestructures i la imatge necessàries per convertir la ciutat en una fàbrica de turistes, enriquint unes poques butxaques a costa de destruir el teixit veïnal.

Els autobusos turístics són només la cirereta del pastís d’aquesta indústria, però representen molts dels trets del tipus de ciutat a la qual l’actual model ens està conduint.

En primer lloc, els busos turístics de TMB són un clar exemple d’un servei públic d’ús exclusiu per a turistes; mentrestant, es tanquen línies com la 37 o la 91, incomunicant encara més la Zona Franca o La Bordeta. La inversió pública en turisme, ja sigui en autobusos, en publicitat o en noves dàrsenes per a creuers, persegueix una única finalitat en una ciutat que ja supera la seva capacitat de càrrega: el benefici de l’empresariat turístic.

En segon lloc, els busos turístics són un exponent de com Barcelona s’ha convertit en un museu, en un parc temàtic. La ciutat queda convertida en un mer aparador buit de contingut on es mostra una cultura banalitzada composada únicament per allò que pot vendre’s. La cultura dels barris és rica i sòlida, però està amenaçada per la pressió especulativa. A les zones més turístiques les veïnes som ja una espècie en perill d’extinció, i en les menys afectades els impactes són cada vegada més evidents.

Els costos socials del turisme a Barcelona ja no es concentren ni en una zona de la ciutat ni en una temporada de l’any, per això volem recordar que la ciutat és per viure-hi, no per viure’n.

Per tots aquests motius, l’acció de parar autobusos turístics simultàniament a tota la ciutat representa, per part de l’ABTS, la necessitat d’aturar el turisme massiu davant la incapacitat o la manca d’intenció de les administracions en aquest sentit.

Prou #aBusTurístic!